Accions
- Per els dies amb núvols, es farà una estimació de la ET utilitzant algorismes d’interpolació.
- Mapes de classificació de cultius mitjançant tècniques d’intel·ligència artificial i series temporals de LAI (índex àrea foliar) obtingudes amb el satèl·lit Sentinel-2.
- Càlcul de la ETreal acumulada per a cada comunitat de regants i any, diferenciant tipus de cultius.
- Generació de mapes d’ETacumulada
La informació derivada d’aquesta tasca s’utilitzarà com a base per veure les tendències dels consums d’aigua, les quals s’utilitzaran en les tasques posteriors per fer les projeccions de consums d’aigua els següents anys.
Acció 2
Obtenció de series-temporals d’evapotranspiració de les comunitats de regants, en temps real, per als anys 2022 i 2023.
Diàriament, es descarregaran automàticament imatges dels satèl·lits Sentinel-2, Sentinel-3 i dades meteorològiques del Centre Europeu de Prediccions Meteorològiques a mig termini (ECMWF). Aquests són alguns dels inputs necessaris per a estimar la ET utilitzant models de balanç d’energia.
A partir de les series temporals obtingudes, es generaran els següents gràfics per a cada comunitat de regants:
- Aigua total utilitzada (evapotranspirada) pels cultius, dins de cada comunitat de regants, els anys previs (2017-2021).
- Aigua total utilitzada (evapotranspirada), diferenciant cultius, dins de cada comunitat de regants, els anys previs (2017-2021).
- Obtenció de corbes de prediccions estacionals d’evapotranspiració.
- Recomanacions de reg.
Acció 4
Desenvolupament d’un servidor de mapes
Es desenvoluparà un servidor de mapes per tal de gestionar l’accessibilitat i la homogeneïtat de les capes. Serà l’element que farà de nexe d’unió entre el processament de les dades i els usuaris finals. El frontend es desenvoluparà amb MapboxGL i ReactJS que farà ús tant d’una API REST per a dades alfanumèriques com dels seveis oferts per GeoServer per a les dades geogràfiques (vectorials o raster). Les capes s’oferiran de forma oberta en diferents estàndards (WMS, WMTS, WFS, WCS, …), permetent-hi així l’accés des de múltiples plataformes: un visor web, un software GIS, descarregant directament les dades o bé integrades com a inputs d’altres aplicacions, com ara sistemes de pressa de decisions de reg, models hidrològics, etc.
El servidor de mapes servirà per una banda per gestionar les capes, ja sigui emmagatzemar les capes prèviament processades, incorporar capes d’altres fonts de dades o elaborar noves capes que s’adeqüin a demandes més específiques.
