Tecnologia

Els satèl·lits del programa Copernicus Sentinel-2 (A+B) tenen 13 bandes espectrals localitzades a les regions del visible i infraroig proper. A partir d’aquestes bandes espectrals i models de transferència radiativa, es farà un seguiment de l’evolució dels paràmetres biofísics de la vegetació. En concret, és possible estimar: índex d’àrea foliar (LAI), fracció de radiació fotosintèticament activa absorbida per la vegetació (FAPAR), fracció de cobertura vegetativa (FVC), contingut d’aigua a la fulla (CWC) i contingut de clorofil·la. Degut a que es combinen bandes de diferents resolucions espacials, aquestes estimacions s’obtenen a 20 m de resolució amb una freqüència de 5 dies.

L’aigua utilitzada pels cultius, s’anomena evapotranspiració. Per a estimar la evapotranspiració real dels cultius s’utilitza un model de balanç d’energia anomenat “Two-source Energy balance” (TSEB). Aquest model necessita d’inputs meteorològics i d’imatges de satèl.lits. Per un costat, els paràmetres biofísics de la vegetació (ex. LAI i FVC) s’obtenen del satèl·lit Sentinel-2. Per altra banda, la temperatura supercicial terrestre del satèl·lit Sentinel-3, i les dades climàtiques del Servei EMWF (ERA5) de Copernicus. Actualment, el satèl·lit Sentinel-3 adquireix imatges diàriament a una resolució espacial de 1km. Amb l’objectiu de millorar la resolució espacial tèrmica de Sentinel-3, s’utilitzen uns algoritmes a través d’intel·ligència artificial, els quals combinant la informació de Sentinel-2 (20 m) i Sentinel-3 (1 km), és possible obtenir estimacions de temperatura superficial terrestre a 20 m de resolució. Més informació sobre la metodologia emprada per estimar l’Evapotranspiració pot trobar-se a: ‘Sentinels for Evapotranspiration’ (www.esa-sen4et.org).

L’anàlisi de series-temporals de les propietats biofísiques de la vegetació (ex. Índex d’àrea foliar, LAI) permeten veure les diferents tendències de creixement vegetatiu entre cultius. Així, segons la diferent resposta temporal del LAI i utilitzant tècniques d’intel·ligència artificial, es realitzarà una classificació de cultius de la zona segons: cereals d’hivern, panís, doble cultiu, alfals, oliveres, vinya i fruiters. Malgrat és cert que aquesta informació està disponible al SIGPAC, amb la metodologia que es proposa aquí, és possible obtenir aquesta informació molt abans.